domingo, 26 de junio de 2011

A la vida, a la poesía

Bona nit! Un de breu per començar i que ve a expressar una mica per què faig això. Combatre les contradiccions d'aquesta vida o poder sobreviure-les. I una forma de llibertat si cap. I també el fet de començar a penjar-los aquí, una manera de vèncer la por o de subjugar-la. Aquest és del meu primer any d'universitat, osigui que ja té tres anys que, de fet, semblen mil. Escric indistintament en català i en castellà. Diria espero que us agradi però no ho espero, no cal. Només si us pogués fer sentir, pensar, iniciar quelcom, no deixar-vos igual. O com a mínim si ens poguéssim acompanyar. Què més es pot demanar? Res més de moment, fins aviat!



A la vida, a la poesía
¿Chorrean las fuentes de lo roto por lo no dicho,
por lo que quedó por decir aunque no por sentir?
Llevando así este desgarro que no cabe en mí
por los canales de voces por oír en un más allá idealizado,
en el paraíso fantástico de los ideales alcanzados
y de los llantos que ríen y de los latidos eternos
y de las palabras bellas... Confiésame que
así caerá el dolor: chorreando por fuentes sublimes
al alcance de todo lo que somos y seremos.
¡Confiésalo resucitándome, oh vida, poesía...!






















Imatge: El malson de Johann Heinrich Füssli